|
"Benzinera de la sortida del túnel de Parpers, costat Vallès Oriental, 8:45 AM. Aquests van ser el punt i hora de trobada per començar la ruta prevista. Amb més son del normal, gràcies al canvi d'hora estival ens havíen pispat una bona estona , ens vam trobar en Chus, l'Enrique, el Diego i jo mateix. Al cap d'uns minuts i ja amb un grapat de quilòmetres a les cames -havien sortit en bici des d'Argentona- hi van arribar els dos membres poderosos del grupeto: en Llorenç, sherpa de l'expedició i en Jose. Vam trobar a faltar algun expedicionari més procedent d'Argentona, però sembla ser que les pessimistes previsions meteorològiques els van fer tirar enrere... ells s'ho van perdre!
Vam enfilar una pista en direcció a la muralla A7 i després de travessar-la per un túnel vam anar pujant molt suaument per un camí amb bon estat i, contràriament al que pensàvem trobar-nos, ben poblat de vegetació amb predomini de roures. Després d'una hora de camí i, com acostuma a passar, algú digués alló de "doncs sembla que el temps ens està respectant" va començar a plovisquejar, la qual cosa ens va fer plantejar la conveniència de continuar la nostra ruta o girar cua. Afortunadament els elements són poca cosa comparats amb la nostra templança i vam decidir tirar endavant -¡el dolor es pasajero, la gloria eterna!-
No seria capaç de descriure totes les bifurcacions, desviaments i cruïlles per les que el nostre sherpa Llorenç, sense el més mínim dubte ens va anar portant fins a Corró d'Amunt. Això és un GPS i la resta tonteries!
Un cop a Corró d'Amunt vam poder gaudir de l'espectacle de la prova de la Copa Catalana de BTT que s'hi celebrava. "Només" vam veure la prova que aplegava les fèmines (entre les quals vam reconéixer la Sílvia Rovira), master-30 i juniors... si t'agafa en un mal dia es possible que llencis la bici i et dediquis al patinet; el ritme que porta aquesta gent és brutal, des del primer a l'últim. El Chus, evidentment, es va posar les botes a tirar fotos i després d'esmorçar el bocata mochilero vam prendre un café o un tallat al bar del poble; el tallat a algú no se li va posar massa bé després de descobrir que la mestressa obria els tetrabrics de llet... a mossegades!!!
Vam girar cua pel mateix camí que ens havia portat a Corró, travessant el Bosc de Can Serra fins que a Can Marí ens vam desviar cap a l'esquerra, passant primer per un camí emboscat i després per una ampla pista fins a Cardedeu. Vorejant aquesta població per la Riera de Cànoves i agafant després el camí de la Serreta, fins a la pista de servei que voreja l'autopista que vam agafar en direcció E, vam arribar de nou a l'A7. Aquesta vegada el franqueig va ser més accidentat: un pam de fang enganxifós a l'entrada, interior i sortida del túnel va provocar més d'una relliscada i ficada, literal, de pota; una d'elles la meva...
A partir d'aquí vam fer la part més dura de la sortida (potser seria millor dir menys fàcil). Una pista ampla de pendent mitjà però continu ens va portar fins a Sant Esteve del Coll. Continuant la pista, ara planejant, vam arribar a la BV-5103, carretera que porta a Dosrius i lloc a on, per problemes horaris, en Jose ens va deixar per poder arribar abans a Argentona. La resta de l'expedició vam continuar, ara ja per terreny conegut d'altres sortides, travessant l'urbanització Sant Carles fins que a Ca l'Espinal vam desviar-nos cap a la dreta i, tot baixant per un bonic camí en el qual qui això escriu sembla ser que va estar a punt de morir empalat a causa d'alguna inoportuna branca tirada per terra, vam arribar de nou al punt d'inici.
Com diu algun BTTmaniatic "me encanta que los planes salgan bien". Doncs així va ser, vam descobrir noves zones (algú ja està pensant en fer-les servir per aproximar-nos cap al Montseny en alguna jornada maratoniana), el temps, finalment, ens va respectar i vam veure en acció l'increïble biogps rodant Llorenç.
El recorregut és força adient per persones que s'estiguin iniciant amb la bici, doncs és totalment ciclable i els desnivells són assequibles prenent-los amb calma; a més es gaudeix d'un entorn força agradable a la major part del camí. Val la pena tenir-ho present perquè tots sabem de la dificultat de trobar itineraris d'aquest tipus fóra del carrilet d'Olot, la Carretera de les Aigües i el passeig marítim...
Nos vemos en los bares (a la hora de almorzar).
Salut! "
Xintu
|
|
